30.8.09


<< Qu'anirà mau per los Biarnés

Qüand los sons hilhs pàrlen francés >>



Paraula qu'averé prononciat Enric III de Navarra, o IV de França, dit Enric(ó) Noste.
Avantz o après aver venut lo son país?... huhu!

En tot cap, qu'avèva arrason. Adara la lengua perduda, la consciéncia d'estar vadut en un país nomentat "
BIARN" que's perd dab era.

<< D'ond ès?
- De Biarn.
- Ond?
- Eh bé, Biarn, Pyrénées Atlantiques, qué.
- Ah, qu'ès Basco?!? >>

...

Portatz-ve plan ;)

29.8.09

Tribalh en camp


Coma eth an passat, oé qu'èra eth dia deth balhar.
Dus ectàrias ond cau amassar tot çò qui deixè eth paisan darrèr eth, qu'ei a díser quauques quilos d'ardalh. Que m'agrada hèra aqueste tribalh, permor que's pòt aulorejar era gèrba dalhada en tot mirar eths beròis païsadges dera vath Surguèra... un vertadèr plaser.
Engüan, comparat ath an passat, no i avèva pas hèra d'ardalh; qu'ei eth resultat d'un estiu mes sèc e un drin mes caut.
Mès totun era gèrba qu'ei de bona qualitat, segond Francés, eth païsan qui'ns dalha eth camp, e eras suas vacas no'nse'n planharàn.


Eth balhadís que serveixerà a hèr compòst o a palhar eths legumis deth casau, com eras mongetas, eths napos o eths porrets...






Aquiu que i a bèstias qui's conéixen en legumis e hruta. Justament, que'n gahèm ua, aquera vresperada: un beròi arrat dromilhós.



Hètz beròi...!

24.8.09

Que sòi tornat


Adixatz a tots!
Tostem pas de nau ordinador, malament... mès qu'escrivi totun un messadjòt enta dar navèras, après quauques temps d'abscéncia.

Lavetz, bèth-lèu la rentrada. Que vòi rentrar engüann en Terminau (darrèra classa deu licèu) dab especialitat "sciéncia e vita de la tèrra"; biologia, qué.
En Junh qu'avói passat l'epròba de francés, lavetz los arresultats que son 13/20 a l'escrivut e a l'orau, e encoèra 13 en ua aute matèria qui's nomenta TPE.
Que m'acontenti hèra plan d'aquestas nòtas, qui'm hèn en tot un 13/20 dab coëficient 6, sia autant que la Fisica/Quimia.

Bon, aquestas vacanças, que las èi passadas a casa sobertot. No m'agràdan hèra las vacanças planificadas, deu genre campadge (o "càmping" com at dísen los jànquis) e companhia.
Çò qui a jo m'agrada, qu'ei díse's un matin: "tè, doman que vam aquiu o acerà".
Dongas qu'èi passat quauques dias en Bascoat (Donòstia, Biàrrits...), Medòc e Lanas, mès sobertot en Aragon e Navarra (si no la considéran basca, segur...).
Jo que cèrci lo despaïsament còsta a casa, e aqueths dus país que me'n dèn!
Que sia Sallent de Galhigo/Lanuza (e lo son hestenau!), Chaca, Òsca, Saragòssa o encoèra lo lac de Yesa (la mar deus Pirenèus!), que'm plasó hèra.
Mès lo lòc qui m'agradè mes, que son las Bardenas Reales!
Si no coneixetz, en quauques mots, qu'ei un èrm a las pòrtas deus Pireneus.
Com at podetz véder sus aquestas fòtos, las Bardenas que son un païsadge extraordinari en Euròpa e tabé ua suspresa incredible, tan ei pròixe deus Pirenèus e de las soas sèuvas densas.



Maugrat tot, que plavó aqueth dia. Qu'aimi mes aquerò que lo caumassàs (40 graus a l'ompra e dètz de mes au só!) qui acapoteix.
En tot cap qu'èra plan agradiu, e que'v conselhi plan aquesta destinacion.

Qu'ei tot per oei ;)

Adixatz brabe monde!

22.3.09

Ordinador malaut

Adixatz monde!
Hè quauques dias qui no poix pas mes alucar lo men ordinador.
Probablement un problèma d'alimentacion.
En tot cap aqueth qu'ei hèra vielh. Que'u va caler cambiar.
Perdonatz-me si n'escrivi pas tròp sovent...

A lèu

20.2.09

Eras Republicas Pirenencas

Aqueth matin que cadói sus un article dera Wikipédia qui tratava deras "Republicas Pirenencas". Un article hèra brac e un pòc imprecís, mès qui esvelhó en jo ua curiositat deras granas.
Que'vs traduseixi çò d'escrivut en aqueste article:

<< Republicas pirenencas qu'ei eth nom dat aras regions enter França e Espanha qui desempuix eth Adge-Miejancèr dinc aths temps modèrnes an conservat un ordi de foncionament autonòma sus ua base democratica. Las hemnas qu'avèvan eth dret de's prensentar e de votar. Aqueth dret qu'estó desruït pera Revolucion francesa. >>

Lavetz ad aqueth moment que'm prenó era cercadera, e qu'èi trobat en cercar sus eth internet un mapa d'aqueras "republicas democraticas" de noste. Mès com èra un chic vielhòta e de mau léger, que l'èi tornat hèt jo medeix.
De segur, permor d'aqueste hilh de **** de blogger, eth imadge qu'ei mau, mes que podetz clicar dessús ta'u véjer miélhor.

Bon. D'abòrd, que podem véjer de que sonque Andòrra a conservat eth sué estatut d'estat independent (medeix si ne podem batalar...). Mès totun qu'arremercam era vath/val d'Aran qui a conservat ua autonomia hòrta en estat espanhòu e medeix en Catalonha. Eras autes vaths independentas per contra que son cadudas en desbrom...

Era "republica" qui m'a interessat mes qu'ei era Vath Surguèra (notada sus eth vielh mapa "vath soriguèra"), era deths miés ajòus e ond eths miés pairs-bons an ua bòrda (com l'at èi dit sovent en aqueste blòg). E que'm disi de qu'era mair, dera mair, dera mair..... dera mia mair-bona podèva votar, lhèu un millenari avantz eras hemnas francesas.
Que'n sèi pòc sus aqueste subjècte mès que'm hè totun dòu qu'ua revolucion qui's dits democratica (eth país "deths drets deth òmi", mès pas dera hemna...) aja suprimit eth dret de vòta aras hemnas, e tabé era autonomia, cultura e lengua deras Republicas Pirenencas.

Dongas talèu oé qu'èi decidit de quilhar un partit politic nau, eth "Partit tara Independéncia deras Republicas Pirenencas", e que'vs apèri a'vs juntar a jo taras eleccions qui arríban.

Aquiu que vòi deixar d'escríver conerias e tornar estudiar tath "bac blanc" de francés. Si era mia professora e'm legèva... xD

PS: Qu'èi avut quauques problèmas tad arrevirar quauques noms com "Davantaïque", "Bouigane" o encoèra "Balsan". Qu'èi tabé botat un B a "Biròs" mès que pòt estar un V.
Dongas si avetz causòtas de corregir, n'arroderetz pas a me n'informar ens comentaris!

1.2.09

Energias Verdas

Sovent qüand e's parla d'energias verdas la gent que pénsan aus "biocarburants" (que seré mes corrècte de díser "agrocarburants" enta no pas con.hóner dab l'agricultura biologica) o encoèra a las eoliènas.
Mès aquestas honts d'energia que pàusan hèra de problèmas e no son vertadèras solucions.
La sola solucion: LO SÓ!!! Ua hont infenida d'energia!

Per exemple, en cercar un pòc, que's pòt trobar suu internet bonas videos qui'ns amùixan lo poder incredible deu só.

Aquiu que podetz distillar aiga pipauda enta la béver:



Quauqu'arré hèra plan tabé, lo motor Stirling: en cauhar un gas (com l'idrogèn o l' èli), aqueste que's dilata e entraina lo piston enta produsir energia.
Enta cauhà'u, que's pòt emplegar combustibles com la lenha o lo petròli, mès encoèra un còp, lo sorelh qu'ei perhèit si èm deu gènre ecolo!

Demonstracion en imadge:



Qué? N'ètz pas convençuts?
Lavetz, si'vs disi de qué podetz har cosina dab lo só en pagar sonque 7€ ta's har ua parabòla-miralh?
E-ò, qu'ei possible, miratz plan aquerò:



Incredible, no?
Que me'n cau har ua!!! :D

Adixatz!!

28.1.09

A.E.P.


Arrepausa En Patz

Qu'ei tostem mauaisit de pèrder un animau qui v'ei car... :(

14.1.09

Sarko ho ho!

En léger suu blòg de la Sòfia ua pòsta parlant deu president de la republica francesa, que pensoi tot d'un còp a quauqu'arré qui'm pareixèva péger que no pas çò qui vienèvi de véder.
Quauqu'arré d'indescriptible.
Pas nada promessa no tienguda, no no.
Atau no'vs harèi pas nada descripcion de çò qui'm pareix estar un cap-d'òbra de la cançon francesa.

Daunas e Mèstes, aquiu qu'avetz la cançon de sostien ta la campanha presidenciau de N.S. :

SARKO HO HO!



Sarko Ho Hooo
Sarko à l'Elysée Ho
Sarko Ho Hooo
Dansent les drapeaux
Sarko Ho Hooo
Notre président nouveau
Sarko Ho Hooo
Go Go Sego KO !
Sarko Ho Hooo
Il gagnera haut la main hoooo
Sarko Ho Hooo
Y aura jamais photo !
Sarko Ho Hooo
Des lendemains toujours plus beaux !
Sarko Ho Hooo
C'est tout ce qu'il nous faut.

C'est de l'énergie Sarkozy
C'est l'amour de notre pays
Relever tous les grands défis
Ca va nous changer la vie

La France de demain nous le dit
Il est un nom qui donne envie
Qui ranime l'espoir et l'esprit
Nicolas Sarkozyyyyyyyyy

Sarko Ho Hooo
Sarko à l'Elysée Ho
Sarko Ho Hooo
Dansent les drapeaux
Sarko Ho Hooo
Notre président nouveau
Sarko Ho Hooo
Go Go Sego KO !

C'est le choix de toute une vie.
Des idées dont on a envie.
Pour ressusciter la patrie.
Les deux drapeaux d'un pays.

La France de demain nous le crie
Un seul homme pour notre pays
Le seul vote enfin qui suffit
Nicolas Sarkozyyyyyyyyyyyyyyyy

Sarko Ho Hooo
Sarko à l'Elysée Ho
Sarko Ho Hooo
Dansent les drapeaux
Sarko Ho Hooo
Notre président nouveau
Sarko Ho Hooo
Go Go Sego KO !

Sarko Ho Hooo
Sarko Ho Hooo
Tout le monde !
Sarko Ho Hooo
C'est tout ce qu'il nous faut !
Sarko Ho Hooo
Sarko Ho Hooo
Sarko Ho Hooo
Notre président nouveau !
Sarko Ho Hooo
Go Go Sego KO ! Ouais !

(E qu'arrefusi d'at arrevirar en Gascon!)

Si lo ridicule aucidèva...

3.1.09

Tèxte Ancian en lengua gascona

Bon, oei, que'vs voi ensenhar un tèxte vielh en lengua de noste. Aqueste document qu'ei estrèit deu líber "Cartulaires de la Vallée d'Ossau" (qui n'èi pas, ça-que-la).
Qu'ei hèra interessant, e que pòt dar ua ideia sus çò qu'èra lo Biarnés de dautescòps, e quina grafia èra emplegada. En particulari, los "x", emplegats enta transcríver lo son [ʃ], e comun a totas las lenguas deus Pirenèus!

Lavetz, aqueth document qu'estó escrivut lo 13 de Julhet 1435, en la vila de Monenh:

<< Informada, lo 31 d'Octobre 1432, d'un clam deus poblants de Juranson, la Cort deu Senescau de Biarn confirma aus Aussalés lo lor dret de carnau suu bestiar qui broquejan, xentz la lor autorisacion, suu Pont-Long e lo Camp Batalhèr, après ua longa procedura qui aborda los principaus problèmas qui pertòcan aus drets de proprietat e d'usadge deus terrenhs de percors.*

oooCarte obtengude en favor deus Ossales contre los procuradors generaus deu ssenhor e los de Juranssoo suus ung carnau, aixi que dejuus s'en (seg):
oooIn nomine Domini, amen. Conegude cause sie a totz que sober lo pleyt et debat qui ere perdabant lo noble baron Johan de Bearn, senhor de Miucentz, senescal de Bearn, et sa honorable cort, enter Guilhem de Poey, de Juransoo, per si et en nom et cum a garde et procurador de las gentz et universitat deudiit loc de Juransoo, disent e pausant advers et contre la jurada et procuradors de las gentz de la terre e bal d'Ossau, que ere bertat que, enter lo Gave bearnes et la coste et aroque de Mirepexs et lo casteg de Pau, a ung camp e terredor qui es deu desmiu et a aperthiensses deudiit loc de Juransoo.
oooEn loquoau camp e terredor losdiitz de Juranssoo en attente, padoensse, talh, dalh, jasilhe et autres servitutz ab lor medixs et ab totz lors bestiars et de totz peus et en totz temps et hores qui los platz ni endebiey.
oooEt en aqueg losdiitz de Juranson deben et an usat et acostumat retirar et acuyalar los besthiars de quenhe sorta et condition que sien.
oooEt de queg en fore an, poden, deben et an usat et acostumat aver attente et padoence en tot l'erm et terredor aperat lo Pont Lonc, de dent et d'arros am lorsdiitz bestiars en totz temps et hores qui los platz. Et asso de ung, de dus, de tres, de detz, de XX, de XXX, de XL, de L, de LX, de cent ans, et de tant de temps que abonde a degude prescripition et no es memorie deu contrari.
oooContre loquoal dret, pocetion, attente et padoence, et en prejudici dequegs et deusdiitz de Juransoo, ben pot aver IXau ans o entorn que losdiitz d'Ossau carnalan o fen carnarlar e lhebar a lordiitz de Juranson et de lor grey et aramat de boeus, bacas e pegulhe, ung boeu qui ere propri de Arnaut de Puyau, besii deudiit loc de Juranson.
Et aqueg s'en menan entau loc de Lescar et ont a lor plago. Per loquoal boeu, prumer que lo podossen aver ni crubar de lors maas, losdiitz de Juranson se agon a obligar en forte carte sosmalheban per retornar ausdiitz de Ossau totes hores e betz qui requeritz ne foren, jassie ad aquero losdiitz de Juransoo no sien thiencutz per degun dret ni rason.
oooEt per so domanda lodiit Guilhem, en nom que desuus, per vos, Mossenhor lo Senescal e bostre honorable cort, et pert vostre sentencie difinitive ordenar, conexer et declarar losdiitz de Juranson esser saubadors, defenedors et emparadors en lor suusdiitz dret, usance et aixi los y saubetz, defenatz et emparetz, et losdiitz carte, oblic et totz autres actes contre losdiitz de Juranson feytz esser anulladors, revocadors, cassadors et irritadors, et au prumer et degut stament tornadors; et aixi los revoquetz, cassetz, irritetz et au prumer et degut stament tornetz et mandetz tornar, disent far se deu.
oooEt aixi ac domande ordenat et los despentz, et a la present domande esser respost per part adverse net o coffes; et de las causes denegades, si degune ni a, esser admes a probar, no restrenhen se a superflue proance, sino tant solement que lo abastara asson propaus obthenir; et, las causes confessades, justicie administrar, protestan de corregir, ajustar.
oooFo ordenat que partide responos a ladiite domande a diluus prosmar. >>

*Qu'èi arrevirat aqueth passadge permor qu'èra en francés

Pas nat dobte, medix si ei vielh de mes de 573 ans, b'ei plan Gascon!!

Bravo si avetz avut lo coradge de léger tot, e bona serada a totz, euh, tots! :)